lunes, 18 de febrero de 2008

La estació del destí


Llisca el ferro, fredes les paraules.
Rizoma en el territori, diversificació d'exponents.
Cauen les filosofíes troncals, neixen els discursos amb la deriva.
Creixen els acords de mutu acord. Es aquesta la estació.

1 comentario:

Namika dijo...

que gran verdad, la imagen un 10.

Una estación invisible que solo encuentras unas pocas veces en tu ciclo vital, hay que saber esperar el tren que por allí pasa, solo pasa una vez...